En Miquel ha actuat a Festivals Internacionals de Teatre d’arreu del món: sota la neu de Santpetersburg, sota la pluja de la República de Geòrgia, per sobre del cercle polar àrtic a Noruega, i també a Israel, Brasil, Polònia, Alemania, Itàlia, França, Bèlgica, Portugal, Dinamarca, Austria, Escòcia, Anglaterra, Holanda, Argentina… I de cada un d’aquests països ha anat portant, un rera l’altre, un instrument musical diferent per acompanyar el seus contes acústics… Ell diu que no pararà fins haver explicat els seus contes al globus sencer. Serà veritat?
La Carolina és la cara invisible d’Ukecontes, la que fa que tot rutlli sense que ningú se n’adoni. És a dir, la persona que està a la sala de màquines. Entre moltes d’altres coses, s’encarrega de la difícil tasca de dirigir al Miquel, arreglar les cançons o triar i confeccionar vestuaris. A més de quedar-se amb els nens quan ell marxa de gira. La llegenda diu que, sense ella, el Miquel aniria molt més de bòlit i perdria algún avió de tant en tant.